Els principis osteopàtics són aquells valors en els que els i les osteópates ens basem per dur a terme les nostres accions terapèutiques. Aquests principis han anat variant al llarg de la història adaptant-se a cada moment social. Actualment es poden resumir en tres principis que comentarem a continuació.
Entenem a la persona com a una unitat composta per cos i ment. L'estat de salut d'una persona pot veure's afectada quan algun d'aquests dos components es veu alterat.
El cos humà té mecanismes d'autoregulació. És a dir, quan ens fem un tall la sang coagula, quan ens trenquem un os aquest acaba per soldar-se, quan tenim una alteració en la pell tendeix a cicatritzar-se i així com en moltes altres afeccions. Aquests mecanismes autoreguladors venen determinats per l'acció del sistema nerviós, circulatori, endocrí i immunològic.
Cada estructura corporal està dissenyada per dur a terme una funció. Si l'estructura es veu alterada no podrà dur a terme aquesta funció. De la mateixa forma si la funció d'un segment corporal es veu alterada aquell segment corporal s'adaptarà a la nova funcionalitat.
Ex: si jo em trenco un tendó de l'espatlla tindrem una estructura corporal malmesa. Aquesta estructura canviarà la funcionalitat de l'espatlla fent que apareguin moviments compensatoris. De la mateixa forma, si jo tinc dolor en el braç per culpa d'una hèrnia discal, el braç canviarà la seva funcionalitat i per tant en l'espatlla (on no hi ha cap problema) trobarem una adaptació al nou moviment del braç.
Aplicant el primer principi hem d'entendre que la persona està dins d'un marc bio-psico-social, és a dir, que encara que tingui una afectació física, aquesta afectació està influenciada per aspectes psicològics com ara por al moviment, estrès per desconeixement del què em passa, etc. De la mateixa forma aquesta afectació també comporta efectes socials com "a partir d'ara, com m'ho faig jo amb aquest dolor per quedar amb els amics per anar a passejar?" o "com m'ho faig per anar a treballar si tinc dolor?", etc. No podem descuidar cap d'aquestes parts ja que l'èxit del tractament passa per abordar al pacient des de totes les perspectives que influencien l'estat de salut general.
Aplicant el segon i el tercer principi haurem d'avaluar el pacient tenint en compte aquells segments corporals que estan alterats, aquells moviments o accions que també s'han alterat i veure quina relació hi ha entre ells. Si un és causant de l'altre o al revés. També haurem de tenir en compte si algun dels mecanismes que contribueixen a l'autoregulació està alterat. Veure si nosaltres hi podem incidir a partir de la terapia manual o si per contra hem de derivar a aquest pacient a un metge vascular, endocrí, neuròleg o al professional de la salut que pertoqui en funció de l'alteració que veiem.